Aquest 23 de maig ha mort Ana Díaz-Plaja Taboada (1951-2023), crítica i articulista habitual de la nostra revista Faristol des del número 28 del 1997 fins al final dels seus dies.
El seu primer article, signat amb la seva companya Margarida Prats, presentava el Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UB, des del qual va ser mestra de mestres del 1980 fins a la seva jubilació, el 2013. En el mateix número signava “L’humour à l’école. Seminari a càrrec de Gisèle Tessier”. El 2002, va publicar la seva primera crítica i va entrar a formar part de l’equip de crítics. Ens deixa un llegat de 13 articles, la major part dels quals podeu recuperar des del cercador de la web de la revista, i més de 160 crítiques de LIJ.
Llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en Ensenyament de les Llengües i la Literatura, va participar en múltiples publicacions, jurats, jornades, cursos i congressos com a especialista en literatura infantil i juvenil. També va desenvolupar una tasca destacada en la conservació i divulgació del llegat dels seus pares.
Formada en un entorn familiar intel·lectual i en l’ambient barceloní dels anys seixanta i setanta, amant del teatre, el cinema, l’art i la literatura, defensava la importància de l’educació cultural integral dels infants, tot donant-los eines per interpretar i gaudir de tots els llenguatges.
Irònica, jovial, disposada, generosa, divertida i rigorosa sabia transmetre d’una forma única un saber immens i nodrit de múltiples referents.
L’abril de 2014, amb motiu de la seva jubilació, va presentar «Una lliçó magistral», publicada a la revista Temps d’Educació, a manera de comiat acadèmic com a professora universitària. Llegir aquest text, que sona talment com ella parlava, és potser una de les millors formes de recordar-la.
Compartim amb tots vosaltres la glossa que li dedica la seva amiga Margarida Prats Ripoll, Professora Honorífica de la Universitat de Barcelona.
Mestra de mestres, l’Ana, com destaca en Lluís Simon a l’article que li dedica al diari El Punt Avui, va ser una de les pioneres i un dels referents en l’ensenyament de la literatura infantil i juvenil a la universitat.
Per la seva banda, la seva gran amiga i companya d’aventures Teresa Duran remarca del seu llegat que «gràcies a la seva ferma voluntat, finalment a la facultat es va crear un departament de literatura infantil. No només això, va aconseguir un espai a la biblioteca per a la literatura infantil».
Des del Consell, expressem el condol per aquesta pèrdua a tots els amics, familiars i companys li donem les gràcies per tantes i tantes coses compartides.
