10 gossets

Hi ha una novel·la clàssica de detectius, signada per Agatha Christie, que du per títol Deu negrets (1939) a causa d’una cantarella popular anglesa destinada a aprendre a comptar enrere. Doncs, salvant totes les distàncies hagudes i per haver entre aquella dama de l’Imperi Britànic i aquest autor valencià, que és un bregat contacontes, el llibre que ens ocupa té el mateix objectiu i la mateixa fórmula, només que allò que anem perdent pàgina rere pàgina no són figuretes sinó gossos.

Cal destacar l’esplèndid treball informàtic d’il·lustració realitzat per Jesús Huguet, amb una molt reduïda paleta cromàtica de la qual en sap treure un gran partit, i amb un joc de plans, de fons i de composició certament remarcable, que combina molt bé amb el text rimat i un si és no és poca-solta de l’autor.

Les estrofes semblen molt adients per ser recitades en veu alta i repetides una i altra vegada, com un joc de disbarats sense més transcendència que la del magnífic plaer de jugar. En canvi, les il·lustracions semblen fetes per ser observades amb atenció i aconsegueixen elevar a la categoria d’àlbum aquest poema de l’absurd.