101 maneres de llegir a tothora

El filosòfic Pomelo, l’agosarat protagonista de No he fet els deures perquè…, les aventures de Talp i ratolí o la sèrie Papa-Ours i Pompon Ours són alguns dels personatges amb què Benjamin Chaud ens delecta des de 1999. En aquest llibre il·lustrat, 101 maneres de llegir a tothora, el seu estil fresc i ondejant, d’una vistositat continguda i alegre, juga amb les paraules de Timothée de Fombelle, regalant-nos un catàleg de personatges i escenaris que aconseguirà que aquells per a qui la lectura és una forma de voracitat se sentin inevitablement interpel·lats.

Si bé és cert que ens trobem davant un llibre-regal fàcilment atractiu per a petits i grans, la qualitat de l’edició i l’enginy en la resolució de la idea fan que no pugui titllar-se merament d’excusa comercial. Es podria concebre, potser sí, com una llaminadura editorial ben treballada: enquadernació de tapa dura, paper d’alt gramatge amb un subtil acabat que cobreix de brillantor les il·lustracions, minimalisme en les composicions, tipografia clara i sensació diàfana per l’ús de fons blancs o de colors llisos… tot plegat fa de bon llegir. La intercalació de pàgines individuals, dobles pàgines, substantius solts que inciten a la imaginació (o bé acompanyats d’epígrafs), planes de colors llisos i personatges tan variats com entranyables aconsegueix trencar amb la repetició pròpia d’aquests tipus de propostes i permet que la lectura llueixi amb ritme.

S’ha de destacar l’humor i perspicàcia amb què les tan diverses formes de lectura esdevenen –a estones– una aventura íntima, una festa compartida, o un esport de risc on el cos també s’hi involucra, entre contorsionismes i peus descalços, i on els elements secundaris (paisatges, mobiliari, bicicletes o cobrellits) formen part de l’experiència.

Sens dubte, fa venir ganes de posar-se a col·leccionar noves maneres de llegir, recopilar les pròpies, provar les del llibre i observar amb atenció les dels altres.

Llibre-joc