12 coses per viure abans de fer-te gran

12 coses per viure abans de fer-te gran em crea una sensació contradictòria. Per una banda, n’admiro la reivindicació necessària del contacte de les persones, i especialment dels infants, amb la natura. També l’objectiu que persegueix, donant idees per establir aquest contacte basades en un ampli i profund coneixement del tema per part de l’autora, Teresa Franquesa, especialista en temes mediambientals, però no comparteixo algun dels punts que recomana ni el to amb què ho comunica.

D’entrada, el títol és atractiu, encara que una mica apocalíptic, ja que algunes de les dotze activitats que recomana és possible que un infant no les tasti abans de fer-se gran i, com a adult, les gaudeixi amb la mateixa intensitat d’un nen. El títol interpel·la directament els infants, però jo diria que els principals receptors en són els pares, que sovint tenen la clau per apropar els infants de ciutat a la natura, i en conseqüència a gaudir de les propostes del llibre.

M’entristeix veure en un llibre algunes de les propostes que al meu parer, potser equivocat, formen part de l’instint infantil i que de ben segur són portades a terme en el minúscul espai de natura que tots tenim a prop, com ara trepitjar bassals o jugar amb la neu. I m’enfada una mica alguna altra proposta que va més enllà i que està a l’abast només de certes famílies que poden sortir de cap de setmana –i que de ben segur seran les que llegiran el llibre-.

El to del llibre és planer, clar. Es nota l’esforç per ser-ho, tot i que també s’entrelluca una visió un pèl bucòlica i un ingredient de lliçó. La il·lustració, si bé mostra una encertada relació amb el text i l’espai de la pàgina, és excessivament plana, sintètica quant a detalls, aspecte que l’allunya de la riquesa del medi natural.