250 quilòmetres

El títol d’aquesta novel·la, premi Columna Jove 2012, al·ludeix al retorn (inde-sitjat, inevitable) del protagonista, en Quim, a l’hos-pital per tractar-se d’un rebrot de la malaltia de Crohn. Amb novel·les com aquesta, el públic adolescent accedeix a històries que no són ni frívoles ni màgiques, ni tan sols glamuroses. S’hi parla de la malaltia (crònica, greu) i de la vida hospitalària des de la perspectiva d’un jove, bandejant el perquè i centrant-se en el com. Què cal fer per tirar endavant? Res més fàcil que pensar en determinat èxit televisiu: els punts de contacte són ineludibles. La diferència és que els joves s’acosten a la història des de la seva gènesi material, ja que en són coautors, colze amb colze amb Panicello. L’esforç de l’autor a amalgamar les experiències, crues i tanmateix positives, és summament meritori. Malgrat tot, la narració es ressent a estones de les digressions, i perd fluïdesa en aquest intent, lloable per altra banda, de donar veu als joves que pateixen i que no volen renunciar a somiar. El missatge dels autors, però, és inequívoc: hi ha esperança.