29 rondalles meravelloses de Mallorca

Si algun dia teniu la sort de compartir una estona amb l’autora i estudiosa del folklore popular Caterina Valriu (Inca, 1960), demaneu-li que us expliqui els tripijocs de la troballa de les rondalles de l’Arxiduc oblidades en un calaix. De ben segur que gaudireu d’una estona inoblidable.

Tot començà quan a les acaballes del segle XIX l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria encomanà de recollir al jove professor Antoni M. Penya, un jove de menys de trenta anys, les rondalles de Mallorca. L’encàrrec de l’Arxiduc va donar com a resultat un extens recull de les rondalles que encara corrien de boca en boca entre els mallorquins. D’aquell recull se’n publicaren dues terceres parts, en dues edicions en alemany i català, però pel camí es van perdre unes desenes de contalles que, meravellosament rescatades de l’oblit —un rescat que donaria per a una autèntica sèrie de recerca i investigació que deixaria en la categoria d’aprenent el programa Crims de TV3—, finalment trobem les de gènere meravellós, que n’inclou vint d’inèdites, en aquest bell i imprescindible volum.

Quan Valriu s’assabentà de l’existència d’aquestes rondalles «oblidades» se li despertà el cuquet de la recerca que porta sempre a dins i, tot posant-se mans a la feina, va transcriure, classificar, endreçar i altres tasques fins a fer-ne una segona tesi en la seva recerca —com se’n deu dir d’una persona amb dues tesis doctorals?, redoctor?— que a poc a poc va veient la llum més enllà dels estudiosos que la van valorar i que van gaudir de la seva lectura. El volum que tenim a les mans va merèixer, i amb tots els mèrits, el XXXIV Premi de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú, atorgat el 2023 per l’Ajuntament de Bellpuig.

Una de les parts que més interessen els membres del col·lectiu LIJ és el capítol 3 del llibre, on s’han transcrit les vint-i-nou rondalles que configuren el volum. Són vint-i-nou contes populars, tots frescos i rics en el llenguatge, que ens transporta la veu del narrador talment com si estigués al nostre davant explicant-nos la contalla. Uns capítols introductoris entorn de la publicació de les rondalles en el context de la Renaixença, sobre les rondalles meravelloses recollides per Antoni M. Penya i el posterior i necessari marc de l’estudi de les narracions, fan d’aquest títol un llibre necessari a totes les prestatgeries dels mediadors i, molt especialment, dels narradors de contes que vulguin enriquir-se amb una oralitat única, d’un rigor en l’estudi exemplar.