3 Contes de Sant Jordi.

Enric Gomà aprofita les figures del drac i de sant Jordi per crear tres històries on, a la manera de llegendes de cavallers i princeses, aborda alguns aspectes de les relacions entre els humans i els animals, de les quals es dedueixen tres lliçons: que les bèsties feréstegues no són tan dolentes com sovint les presenta la ficció; que no s’han d’abandonar els animals domèstics; i que algunes espècies poden desaparèixer a causa de l’interès comercial per la seua pell. La gràcia dels textos rau, al meu entendre, en la utilització de l’humor negre característic dels contes tradicionals: «Sant Jordi sabia que els gegants es menjaven els cavallers com cireres i que després n’escopien les armadures, com si fossin els pinyols».
Les il·lustracions de Sebastià Serra, fetes amb ordinador, omplen les pàgines d’aquest àlbum de gran format amb escenes d’ambientació medieval: cas-tells, torneigs, etc. Destaca l’ornamentació de la primera lletra de cada capítol, així com la varietat de dracs que s’hi inventa.