35 quilos d’esperança

Anna Gavalda (París, 1970) s’estrena en el món de la literatura per a joves amb una història de gran impacte sentimental. A en Grégoire no li agrada estudiar, i fa mans i mànigues per demostrar-ho. Ningú de la família, en procés de desestructuració, l’entén. En Grégoire, molt hàbil amb les mans, només troba refugi en el seu avi Léon, qui l’ensenya a utilitzar les eines per construir tot allò que imagina. Una habilitat que l’ajudarà en el seu lent procés per, com diu l’autora, «tornar a connectar els ploms». I és en aquest joc d’esperança-desesperança on l’autora mostra una gran habilitat per al control del ritme intern de l’obra. Una arítmia que sovint posa fora de joc el lector jugant amb els seus sentiments, sense caure en el sentimentalisme propi dels films americans.
Una obra plena d’esperança, ideal per a joves amb ganes de trobar resposta als seus desencisos existencials i, al mateix temps, d’una agilitat narrativa i proximitat temàtica poc habitual, gràcies a una encertada utilització de la primera persona. Malauradament, però, mal ubicada en l’edat dels lectors.