365 nits estrellades

Abans d’anar a dormir és un bon moment per a la lectura, i aquest llibre ens hi convida. Només cal llegir-ne el subtítol, Un poema per a cada nit de l’any, o el pròleg, «Tants poemes com nits, tants versos com estrelles», per corroborar-ho.

L’obra, de tapa dura, conté una poesia per cada nit de l’any, des de l’1 de gener fins al 31 de desembre. El llibre està compost per dotze capítols, un per cada mes, i entremig, coincidint amb el dia del canvi d’estació, trobem una doble pàgina amb un poema i una il·lustració dedicats a cada una.

El recull ens ofereix una miscel·lània de poemes curts, d’entre 3 i 18 versos aproximadament, que tracten el tema de la nit, d’anar a dormir, la vida nocturna dels animals, les estrelles… i altres fets que ocorren amb nocturnitat i que conviden a ser llegits en veu alta. Alguns estan relacionats amb dies assenyalats de l’any, com el del 5 de gener, «Nit de reis», o el del 23 de juny, «Foc de Sant Joan».

Ben segur que per a l’autora ha estat una feinada ingent escriure 366 poemes (n’hi ha un per als anys de traspàs) al voltant d’un mateix fil conductor. Caldrà saber si al lector no li resultarà una mica reiteratiu. A més, amb un nombre tan elevat de textos és difícil mantenir la qualitat en tots. La gran majoria de poemes de l’obra són molt narratius, amb poc ús de metàfores i generen una certa indiferència pel baix impacte emocional. En trobem un que parla de Pokémons i un altre del Súper Mario, temes que, tot i ser propers als infants, no són gaire suggestius.

Tot i això, n’hi ha alguns d’interessants des del punt de vista poètic. Trobem poemes que recorden cantarelles o que podrien servir com a cançó de saltar a corda, i d’altres que són versions de cançons populars, com «Quan les oques van al llaç», «Margarideta», «Una mosca volava per la llum» o «Cargol treu banya». Altres poemes que susciten un especial interès per la forma o el tractament del tema són «Si tanco els ulls» (el poema del dia 18 de febrer), que fa al·lusió a un conegut vers de J. V. Foix, «Tanka la porta» (29 d’abril), «Mester de son» (6 d’agost) o «I vet aquí un gos, i vet aquí un gat» (7 de setembre), que convida a llegir contes tradicionals.

Cada mes es representa amb unes il·lustracions en forma de collage que anticipen al lector, juntament amb un petit text introductori, el que trobarà en els poemes del mes. S’utilitzen colors pastel i vius, amb absència de fons i realistes, d’estil naïf, o d’altres que ens endinsen en un món oníric. És interessant el joc pictòric que apareix a la pàgina 107, on una erugueta es menja el paper deixant al descobert alguns versos de la pàgina de sota per, finalment, desaparèixer.

El propòsit d’aquest llibre, doncs, sembla que és fer de la lectura de poesia un hàbit. I la proposta és posar-s’hi abans d’anar a dormir, cada nit de l’any. Un propòsit molt noble i, a parer meu, molt necessari. L’interessant, però, seria que aquesta estona de lectura diària fos diversa pel que fa a autoria, a títols, a diversitat de poemes i temes tractats. Potser el més encertat hauria estat que aquest llibre fos una antologia.

Poesia