A 677 km de casa

De Mark Lowery (North Wales, 1979) no en sabem gran cosa més enllà que és professor de primària i que publica principalment llibres d’humor estripat de narrativa infantil.

Amb A 677 km de casa Lowery fa un canvi de registre i escriu una història tendra i bonica, que gira entorn del fort vincle afectiu entre dos germans.

En Martin té tretze anys i un matí s’emporta en Charlie, el seu germà petit, fins a un poblet de la costa on van passar les darreres vacances. Serà un viatge carregat de dificultats: són menors, s’han escapat de casa, viatgen en transport públic, no tenen gaires diners i finalment, però no menys important, en Charlie és un nano amb tendència a ficar-se en problemes. Però per en Martin aquest germà «sempre sense alè per l’asma, escanyolit, descarat, incapaç de fer res tot sol o de concentrar-se més de dos segons, amb el cervell capgirat, totalment incapaç de copsar el perill», ho és tot. I per això farà el possible per portar-lo a l’extrem de Cornualla perquè pugui veure de nou el dofí del port.

La novel·la s’emmarca en la línia de llibres que segueixen l’estela d’autors com R. J. Palacio: històries realistes, de bon llegir i bones intencions, amb infants amb alguna dificultat a superar.

Què fa destacable, doncs, A 677 km de casa? Segurament la veu narrativa d’un infant de tretze anys que ens parla des del cor, que se’ns sincera i es desmunta a mesura que avança aquesta història disfressada d’innocent roadmovie. I també el contrast de la ingenuïtat de les seves accions, davant els poemes tendres i alhora desesperats que escriu.

Però, sobretot, és interessant pel ritme ascendent (no pas trepidant), perquè la història va agafant força, argumental i afectiva, a mesura que els protagonistes s’apropen al seu destí i descobrim alguns cops d’efecte que amaga el guió i que donen sentit a tot plegat.