A 7.500 quilòmetres de distància

A Nova Delhi, el maharaja Asikh està contentíssim perquè li han regalat un elefant preciós. A l’altra punta de món, a Barcelona, el Bartomeu Ventura té una capsa amb vint-i-sis cucs de seda. Mentre que el maharaja no sap què fer amb tant d’espai al palau –fins i tot arriba a pensar a desplaçar-s’hi amb patinet–, la família Ventura no hi cap, al seu pis minúscul.

Aquesta és la història d’A 7.500 quilòmetres de distància, que transcorre fluida, sense que te n’adonis, la qual cosa només passa quan les peces que conformen el text encaixen, quan les paraules s’han escollit amb destresa. En part gràcies a això, el conte pot resultar atractiu als ulls dels petits lectors; llàstima que els esdeveniments es presentin, fins al desenllaç, de manera tan previsible. Ho salva, però, la proposta artística.

D’acord amb el to del relat, els dibuixos de Gustavo Roldán s’hi desenvolupen a la perfecció. Servint-se de la línia simple que caracteritza l’estil de l’artista, amb alguna taca de color que trenca amb el blanc del fons, les escenes acompanyen el text des de la narrativitat. En aquest marc, els personatges tenen l’essencial per representar el paper que els toca en cada moment.