A la ciutat

Escrit amb lletra manuscrita, A la ciutat és una petita història —més que història, passejada— d’una marieta que un nen es troba i porta a casa. Això permetrà a l’animaló veure un munt de coses que no coneixia, trobar-se amb altres animalons i passar-s’ho bé.
No hi ha una percepció clara de qui és el destinatari. Hi ha força text, però, en canvi, format i contingut fan pensar en destinataris més petits. Un dels personatges és un peix platejat que menja paper. Si no té l’experiència personal d’haver-se’n trobat un, no pot desconcertar el petit lector? Les frases són molt llargues i algun pronom crea confusió.
La història no té un final clar perquè no està concebuda com a conte; podria continuar i allargar-se, allargar-se, perquè només es basa en el «…i llavors va trobar… i van anar…».
Les il·lustracions no ajuden a la identificació dels animalons perquè estan personificats i busquen més la comicitat que donar suport al lector.