Abril a casa

Abril a casa és una obra de teatre que mostra el valor de l’amistat de dues adolescents, Abril i Teresa, a través de cartes que s’envien l’una a l’altra durant el confinament de la Covid. D’un dia per l’altre, i gairebé sense saber el perquè, Abril veu alterades les seves rutines sense poder sortir de casa ni poder visitar la seva tia Pau, a més de sentir-se sola davant d’uns deures que ha d’enviar a la seva mestra mitjançant fotografies que ha de prendre diàriament. Tot això provoca en ella una situació d’inestabilitat emocional que l’empeny a cercar estímuls més enllà de les quatre parets de casa seva. És així com descobreix que, davant del seu pis, una nova família s’ha instal·lat: un matrimoni i… Teresa, la seva filla. Totes dues comencen una relació d’amistat fins al punt d’explicar-se coses molt íntimes. Sembla que Abril, que és filla única, ha trobat algú amb qui comunicar-se, si bé la relació entre les dues joves es veu alterada perquè Teresa ha de marxar del pis: el seu pare ha perdut la feina i la família ha de retornar al poble d’origen. Abril només vol acomiadar-se de la seva amiga, però no ho pot fer. Ara bé: la seva mare, en un final sorprenent de l’obra teatral que el lector no espera, li permet anar a veure-la en persona i fer-li l’abraçada que no li ha pogut fer en tants mesos. L’obra acaba així, amb aquest clímax sobtat.

Es tracta d’una obra que posa en valor l’auge del teatre en català per a joves, a la qual li posaríem un sol però: algunes de les intervencions d’Abril són un xic llargues, i això fa que el lector s’enfronti a monòlegs que, en realitat, fan que l’acció teatral sigui un xic lenta.