Abril és nom de primavera

El to proper i fresc d’una escriptora novella que està acabant la primària i se sent víctima d’una injustícia domèstica, que pot sonar molt familiar, capta l’atenció d’un lector amb ganes de tenir a les mans una novel·la entretinguda sense més pretensions. D’una banda, grinyolen alguns tòpics presents en els personatges, com en Zig, un nen amb altes capacitats intel·lectuals, insociable i aïllat del món. Per un altre cantó, el final de l’obra, redundant i poc imaginatiu, decep expectatives. Malgrat tot, el seu major encert rau en la manera, natural i gens embafadora, de tractar el despertar del sentiment amorós, un tema que afecta, tard o d’hora, tots els joves.