Agnès Atzur

La protagonista d’aquest conte vol plantar un arbre perquè el sol sàpiga que existeix, li agradaria pintar les ones però algú se li ha avançat, s’emporta en Miquel a la platja per veure si li marxa el color gris de la cara, i tots dos fan ca-minar les formigues en fila índia o fan muntanyes de sorra per pujar-hi, fins que un dia l’amic se’n va. Carregada d’un sentit melancòlic, és la història d’una amistat que s’acaba, tot i que l’Agnès planta la llavor d’un arbre centenari per recordar en Miquel, que s’ha adormit i que potser no torna a despertar-se.
Aquest àlbum il·lustrat de gran format ens presenta un relat difícil de representar amb imatges per la subtilesa i el to poètic que té, però Pablo Auladell ho assoleix amb escreix; cada il·lustració és una pintura amb vida pròpia, que capta l’essència del text, la qual cosa fa volar la imaginació del lector més enllà de la lletra escrita. I tot el llibre esdevé una unitat gràcies al color de les ones que la nena i l’amic contemplen cada dia.