Això és un secret que només sé jo

Potser el gran públic va descobrir Eulàlia Canal (Granollers, 1963) el 2006, quan va guanyar el premi Barcanova amb Un petó de mandarina. Des d’aquell títol la seva presència en la literatura infantil ha estat constant, sempre plena d’un llenguatge tendre i ric que ens convida a conèixer mons màgics o protagonistes molt humans. I aquest darrer llibre no podia ser diferent pel que fa a l’estil i la sensibilitat que traspua la presència de tres protagonistes, cadascun dels quals més «diferent que l’anterior: l’Hug, «un cas perdut», un nen amb trastorns autistes de la personalitat; la Rita, una nena que no parla, i en Yuri, un nen solitari. Tots plegats emprenen la tasca d’investigar el curiós cas de l’assassinat de la conserge de la seva escola. La història, ben narrada i precisa en el ritme, potser peca de la falta de tensió necessària que li permetria ser una obra d’autèntiques aventures detectivesques. I és que és difícil utilitzar la veu narrativa de l’Hug, un noi introvertit i amb problemes de comunicació, com a narrador d’una història d’intriga. Tot i això, el resultat final és prou reeixit i de ben segur que enganxarà els primers lectors.