Això va ser i fou…

L’editorial Andana continua apostant, per sort nostra i pel bé de la literatura, per la seva col·lecció de poesia «Vagó de Versos». Aquesta vegada l’alegria és doble, perquè l’editorial recupera una autora com Empar de Lanuza (València, 1950), una referent a casa nostra.

Des d’aquell El savi rei boig i altres contes (La Galera, 1979) amb què va guanyar el Premi Folch i Torres, passant pels poemaris L’abecedari dels diumenges (Diputació de València, 1988) i Versos al sol (Tàndem, 2000), De Lanuza no ha deixat de treballar al voltant dels infants, la literatura i la pedagogia, malgrat que feia temps que no publicava.

La imatge de la coberta, així com el títol, Això va ser i fou…, ja ens dona la pista de quina mena de poesia ens trobarem a l’interior. L’autora presenta un seguit d’històries, contes versificats, que tenen els animals com a protagonistes: tortugues, gats, gallines, burriquets, papallones i ocells de tota mena (rossinyols, pardals, teuladins…). Dotze contes en vers que, allunyant-se una mica del model didàctic de la faula, tendeixen més aviat a mostrar accions i actituds divertides i amables.

Al llarg dels poemes s’endevina el pòsit literari de l’autora, amb un llenguatge ric, amb referència a personatges clàssics i, sobretot, en contes com «La burreta» o «La gateta», una voluntat de fantasiejar i jugar amb el lector.

Aquest recull de romancets curts, com la mateixa De Lanuza els anomena, estan acompanyats de la il·lustració de Paulapé, una jove il·lustradora, filla de l’autora, que amb un joc de tintes planes, taques de colors, ha copsat a la perfecció el punt dolç, murri i divertit de la proposta.

El resultat és un llibre elegant i bonic de fullejar, que casen la mar de bé el ritme del vers i de les imatges. I, per sobre de tot, és un llibre per llegir en veu alta, ple de diàlegs, onomatopeies, interpel·lacions als lectors, que són una delícia per als sentits.