Al-Rhazes, el metge de la talaia.

Premi Barcanova de Literatura Juvenil 2003.
Ubicada al segle XVI, la novel·la explica l’odissea personal d’un jove des dels nou anys –quan és raptat per pirates i vengut com esclau– fins als vint-i-pocs, en la qual, després de retornar a la seva Pollença natal, és abandonat per establir-se definitivament a Alger, la seva terra d’acollida. Val a dir que aquesta decisió final no pot sobtar: des que han obligat el protagonista a pujar a bord, sembla tocat per la gràcia, a tothom li cau bé, el seu amo li ensenya tots els secrets de la medicina i l’allibera, tots els pacients sanen, tothom l’ajuda, tot el que desitja és ob-tingut… S’obvien temes delicats, com la conversió a l’Islam, i es detallen aspectes tangencials, com la medicina d’herbolari. Els mòbils i el caràcter del protagonista queden difuminats, de manera que el lector queda subjecte als designis de l’autor, sense poder bastir ell mateix una previsió de la trama. És a dir, si la novel·la no manca de temes d’interès, sí que manca de braó.