Al teu rotllo. 40 relats breus

Aquest recull de quaranta relats breus, amb el títol Al teu rotllo. 40 relats breus, que agrupa les històries en conjunts de cinc seguint les assignatures de l’ESO, de Flavia Company (Buenos Aires, 1963), m’ha deixat tan astorat com quan el Francesc, un dels personatges de l’obra, va a visitar el mestre xinès Li Po. I és que en quaranta relats hi ha espai per a tot, amb alguns relats rodons rodons, com El sistema esquelètic: estructura interna d’un os, o La taula periòdica, tot i que ambdós pequen, com ens adonarem posteriorment, d’un recurs massa usat en aquest recull, com és la polisèmia en els termes tècnics o científics, cosa que provoca un cert esgotament del recurs, que tornarem a trobar més endavant amb l’arrel quadrada o la càmera fosca.

També hi ha alguns conjunts de relats especialment reeixits, com els que s’agrupen sota el títol de Llengua i literatura o els de Música. Però, malauradament, aquest nivell és sincopat, amb alts i baixos que provoquen el desconcert en el lector. Fins i tot alguns relats, que semblaria que haurien d’anar independents si tenim en compte el subtítol de l’obra, es tanquen en fals, deixant la sensació que són un primer capítol d’una novel·la i no un conte, com és el cas d’Els residus o Gravació i reproducció d’un so. O, fins i tot, hi ha dos relats, que porten per títol Del camp a la ciutat i Migracions i creixement urbà, que podrien conformar un sol relat.

Una obra completa, ben lligada pels protagonistes que van apareixent ara i adés en diferents relats, però que flaqueja en massa punts per considerar-la rodona.