Alana i Alada

Bel Olid i Mercè Canals ja han format tàndem creatiu en altres ocasions, de manera que, com calia esperar d’aquestes excel·lents professionals, en aquest conte mostren molta sintonia a l’hora de conjugar els seus dos llenguatges.

La protagonista de la història és l’Alana, una nena que s’ha de sotmetre a una operació que li permetrà, per fi, caminar i moure’s com la resta de nens i nenes. Els dies de convalescència, tant a l’hospital com a casa, es fan de molt més bon passar gràcies a la cadernera que li regala el seu pare. L’amor i l’empatia que sent l’Alana per l’ocell l’empenyen a obrir la porta de la gàbia per alliberar-lo.

Olid construeix un text amb un ritme intern que el dota d’un cert lirisme, i per a aquest fi se serveix de recursos com ara l’hipèrbaton o l’el·lipsi. A més d’enaltir valors com l’afany de superació, l’amistat i la llibertat, es fa evident la voluntat de l’autora de trencar barreres pel que fa a la discriminació per raó de gènere.

A les il·lustracions, en què dominen les formes geomètriques, la dibuixant emfasitza la plenitud i el cromatisme viu combinat amb zones de reserva. És interessant observar l’aparent paradoxa que suposa el fet que Canals no renuncia a enriquir cadascuna de les seqüències amb força detalls, i que alhora la impressió que provoca la lectura visual del conjunt és de reducció, de sostracció. El resultat és d’una suggeridora senzillesa.

Una proposta engrescadora que defuig la confusió, tant per la correcta edició com per la claredat expositiva i la netedat formal.