Alegria

Amb una prosa molt pulcra i precisa, Ricardo Alcántara ens presenta l’Alegria, una nena nascuda al circ i que creix envoltada dels seus sons i dels seus moviments. A mesura que es fa gran, es veu clar que està predestinada a formar-ne part, però la clau de tot plegat és saber en què mostrarà millors aptituds. Més que mostrar-li exemples i personatges, l’autor opta perquè la protagonista busqui la resposta en ella mateixa.

De ben segur que Alegria no és una història tan original com algunes de les peces mestres de l’escriptor, però està esbossada amb la destresa, la precisió i la mestria que caracteritza les seves obres.

Alegria també destaca pel fet de ser l’opera prima de la il·lustradora Èlia Fernández Tobella, la qual se’n surt amb nota. Jo destacaria la cura que aplica als gestos i les expressions dels personatges, la descripció del marc que envolta la història i especialment la sensació de seguretat i de benestar que transmet la protagonista.