Alícia al país de les Meravelles.

L’editorial Parramón, que fins ara es resistia a entrar en el camp de la ficció, ha fet una aposta important en el terreny de l’àlbum il·lustrat amb la seva col-lecció Conte Contat. Després d’una versió de Sant Jordi i una Caputxeta, presenten ara dos nous títols que mantenen els elements clau de la seva proposta. La col·lecció buscava impactar amb una estètica trencadora, jugant sempre amb tres colors, un d’ells metal·litzat: or o plata. I això s’ha de dir que ho aconsegueixen.
La il·lustració i sobretot el disseny del producte són l’essència d’ambdós llibres, tant que, en el cas de l’Alícia, ni tan sols hi figura l’adaptador del text. Ara bé, després de l’efecte hipnòtic de tanta brillantor (mireu per exemple les guardes de l’Alícia), tot i que la feina dels dos il·lustradors és bona i aconsegueixen algunes pàgines realment interessants, ens queda una mica la sensació d’excés, de borratxera, que fa enyorar l’elegància de llibres com El regal (La Galera, 1996), que tan bon ús feia del platejat.