Alícia en el país del xocolate.

Tot i que el primer capítol ens adverteix que aquesta Alícia no té res a veure amb la de terra de meravelles, el cert és que tant pel títol com per l’estructura del relat l’autor busca el joc amb el text de Carroll. I aquesta no hi és l’única relació hipertextual sinó que hi apareixen referències constants a contes tradicionals i a personatges de l’imaginari col·lectiu, com el màgic d’Oz.
El resultat és un seguit d’acudits i anècdotes més o menys estrambòtiques que s’enfilen uns darrere els altres al voltant d’Alícia, una nena que per aconseguir una mica de xocolata és capaç de qualsevol cosa, fins i tot, d’ajudar una tortuga a vèncer una cursa contra una llebre.
Estructurat en capítols curts, amb un narrador en tercera persona i farcit de diàlegs, els lectors no tindran dificultats per llegir el llibre. Una altra cosa serà que coneguin tots els textos referenciats i que es conformin amb tan sols aquest enfilall d’anècdotes que relata l’autor.