Crítiques
Alison Blix: els mons perduts
L’Alison Blix és una adolescent que viu en una torre de la zona alta de Barcelona sentint-se com en una gàbia d’or. Els seus pares arqueòlegs van desaparèixer fa tres anys i ella només pensa a descobrir què els va passar. Una nit s’escapa i entra a la cambra tancada on treballaven. Allà hi trobarà un diari. Poc després, l’Alison viatjarà a Islàndia per cercar respostes, veure l’aurora boreal i travessar a mons perduts.
La trajectòria de Miralles és àmplia. En la seva bibliografia hi trobem bons llibres, com El llibre de l’hivern, i d’altres de no tan esplèndids. Aquesta és una novel·la iniciàtica, més a prop del primer grup que del segon, i a mig camí entre la ciència-ficció i la fantasia. Tot creant expectatives des de l’inici, l’autor presenta uns personatges interessants que ofereixen moments extraordinaris. El llibre, dividit en tres parts, cada vegada va més ràpid, perdent a poc a poc brillantor fins a arribar a un final impactant, dels que deixen amb la boca oberta.
Hi destaca el treball documental, especialment brillant a la part final. L’edició és atractiva, impecable, i convida a no parar de llegir.
Escriptor/a: Francesc Miralles
Editorial: La Galera
Pàgines: 304p.
Any: 2010
ISBN: 9788424636494
Edat: A partir de 13 anys
Excel·lent
Bo
Correcte
Fluix
