Àlix i la clau de les meravelles

Un àlbum il·lustrat intimista, carregat d’un onirisme desbordant i d’una mena de silenci «metafísic». Gràcies al petit personatge de l’Àlix i a una clau màgica coneixem l’univers interior de fantasia «fascinant» d’aquest nen. D’entrada, no són pocs els paral·lelismes que s’hi identifiquen, entre d’altres el cinema de ciència-ficció (Alien), l’obra de l’il·lustrador Shaun Tan (L’arbre vermell), l’imaginari de Tim Burton i, sobretot, la clara referència al llibre d’Alícia al país de les meravelles (evident pel mateix títol). Plàstica acurada, i un text dens amb altes dosis de filosofia existencialista, que sovint desapareix deixant pas a escenes tàcites amb imatges fragmentades (tipus còmic/curtmetratge). Un viatge amb final feliç cap a la llibertat i felicitat d’un infant, tot i això, excessivament complex i laberíntic. Un projecte narratiu sincer del belga Adrián Papadopoulos, que malgrat les seves bones intencions reclama quotes més elevades d’optimisme i simplicitat.