Allò que tant s’estimava la Susanna.

Conte simpàtic en el qual la Susanna s’estima tant el seu coixí que no vol ni que el rentin, per això tots l’anomenen «la Caca», perquè és ple de taques. Quan l’hi prenen per posar-lo a la rentadora ella té un gran disgust, i està neguitosa fins que el recupera. El text, ben estructurat, combina amb encert descripció i diàleg, però caldria una mica més d’exigència lingüística. Per exemple, llegim: «No feia mala olor. Ni tan sols feia pudor», aquesta gradació és absurda, hi ha un defecte d’expressió evident.
Les il·lustracions són expressives i vistoses, i reforcen el text tot afegint-hi un punt d’ironia. Són impactants els dibuixos dels monstres somniats i divertides altres pà-gines com la de l’especialista «a desencallar portes de rentadora».
Un llibre encertat pel to, pel dibuix i sobretot pel tema, ja que pot afavorir processos d’identificació i esperonar converses sobre les afeccions dels infants a determinats objectes estimats.