Crítiques
Als núvols
El gegant Campelant, com que és molt gros, no pot viure a la Terra, on tot se li fa massa petit. Per això escull el Cel, en què hi ha tot l’espai que necessita. S’hi construeix una casa prou espaiosa per a les seves necessitats: té un llit immens, una banyera enorme i un finestral amb les millors vistes. Però el gegant no sols viu als núvols en un sentit literal, sinó que també hi està metafòricament parlant, perquè té un amor que és la bruixeta Enriqueta, que, a diferència d’ell, és molt menuda. Aquest recurs (el dels núvols) es va utilitzant de la primera pàgina l’última –fins i tot a les parts més perifèriques de l’àlbum.
Aquí, text i imatge van de la mà: amb algunes obres publicades conjuntament, aquest tàndem format per l’escriptora Anna Obiols i l’il·lustrador Subi fa servir un registre en la mateixa línia per narrar una història d’amor entre un gegant i una bruixeta. Ho veiem en el to humorístic i fresc de la lletra, el qual es repeteix, en forma de dibuix, en l’estil caricaturesc que caracteritza el treball de l’il·lustrador. En qualsevol cas, en aquest àlbum infantil s’explica d’una manera senzilla que, quan estem als núvols, la realitat té un altre color.
Excel·lent
Bo
Correcte
Fluix
