Amb fil de seda

A Amb fil de seda trobem un relat coral explicat en primera persona per quatre noies que engeguen un grup de rock. L’accident gairebé mortal d’una d’elles marca l’inici d’una trama pausada que tira enrere per explicar l’origen de les ferides personals que amenacen la seva amistat i que, com diu el títol, s’han de cosir amb fil de seda.

Muriel Villanueva té una extensa i exitosa trajectòria en el camp de la literatura infantil i juvenil, en què ha donat mostres de la seva capacitat per acostar-nos la forma de ser i pensar dels infants i joves amb una prosa delicada i reflexiva. Com en el cas de Duna, en què parlava amb molta sensibilitat d’un noi que havia fet el trànsit, en aquest cas aborda una realitat present, com és la de les persones que no s’identifiquen amb cap dels gèneres binaris. A una de les protagonistes li costa expressar el que li està passant, però té clar que vol ser validada pel grup, d’entrada a través d’un llenguatge inclusiu. Per altra banda, l’autora ens acosta perfectament a les claus de l’amistat en una etapa tan complexa com és la de l’adolescència. La música hi té un paper simbòlic molt important i, tant enmig de la trama com al final, trobem les lletres de les cançons que canten les noies, algunes de grups prou coneguts. En el cas de les de creació pròpia, són un vehicle per expressar allò que les protagonistes no es diuen directament, però costa d’imaginar-les cantades. En conclusió, tot i que trobem una diversificació en els fils argumentals que fa que no s’aprofundeixi en alguna de les temàtiques, es tracta d’una obra recomanable per als seguidors de l’autora i una bona porta d’entrada per als que no l’han llegit encara.