Amb mans invisibles. Una antologia d’Emily Dickinson

El gran mèrit d’una bona selecció de textos, en aquest cas de la nord-americana Emily Dickinson (1830-1886), és oferir una tria que representi el quefer literari de l’escriptora que va marcar el pas de la poesia nord-americana a la modernitat, tal com assenyala Carme Manuel, professora de la Universitat de València, a la introducció de l’antologia que d’aquesta poetessa publica Andana Editorial. El lector trobarà poemes breus, en què s’invoca la frescor de la brisa, la vitalitat de la paraula i el colorit de l’orquídia. També composicions més extenses sobre les bondats del mes de març, l’esclafit de la natura i la vinguda dels ocells absents al llarg hivern. Els núvols, el sol, el foc que no s’apaga, la mar i les abelles que no fan por, com dibuixa Ada Sinache en mostrar un monyo femení com si de cel·les d’aquest insecte es tractés, són els protagonistes dels versos escollits.

Un recull de trenta poemes acompanyat d’il·lustracions que destaquen pels colors suaus, que representen la calma i benevolència de la natura. L’aposta d’Andana Editorial resulta, en la col·lecció «Vagó de Versos», la mar d’encertada: la tria de versos ve acompanyada d’una cromaticitat fina que paga la pena destacar.