Animals de companyia

Herrerasaure, velociraptor, pteranòdon, iguanodont, triceratop, diplodocus, tiranosaure, anabisetia… reconeixeu qui s’amaga rere tots aquests noms?

Com bé ens alerta la sinopsi, costa de creure, sí, però rere Animals de companyia, efectivament, s’oculta una granja ben particular, ja que en comptes de gallines, porcs i vaques, aquesta és plena de dinosaures, amb un exemplar o dos de cadascuna d’aquestes espècies, i, en lloc d’un granger gran i experimentat en la matèria, una petita responsable i aplicada és qui s’ocupa amb cura de cadascuna d’aquestes bestioles.

Explica Ana Galán, l’autora d’aquesta història, que li agrada jugar amb el seu gos llaurador i entrenar-lo perquè un dia es convertisca en un gran gos guia per a cecs. La protagonista d’aquesta narració, com ella, també es diverteix amb les seves mascotes, però no les ensinistra, no, sinó que les alimenta, ensabona i disfressa perquè, tot i ser conegudes pel seu caràcter violent, es deixen estimar tant o més que qualsevol altre animal. Fins i tot a la nit, quan tothom dorm!

L’escriptora construeix així un relat a partir de tot un seguit d’accions encadenades que es desenvolupen del matí a la nit, amb l’única sorpresa que qui les porta a terme són animals ja extingits, i amb unes il·lustracions on potser s’ha abusat una mica de l’ordinador en la seva execució.