Ànimes de cotó en pèl.

Conte clarament escrit amb la intenció de tractar, des d’un punt de vista positiu, el tema de la discapacitat intel·lectual i els problemes d’integració a l’escola que això suposa. El protagonista, en Carles, ha canviat de poble i d’escola, i s’ha d’es-forçar per trobar el seu lloc en aquests nou contextos. Després d’alguns petits incidents —i amb l’ajut de la mare i d’un vell rodamón— se’n sortirà amb senzillesa i perseverança. Escrit d’una manera volgudament senzilla, és apte per a lectors «lents» i útil per posar-lo en comú a la classe.
Els dibuixos en gamma de grisos —també molt sen-zills i entenedors— completen la narració, tot i que no l’enriqueixen especialment.
La principal vàlua del text és la tendresa que destil·la d’una manera simple, el lector es posa —des de la primera ratlla— al costat d’en Carles i les seves dificultats, i l’acompanya en la seva petita aventura quotidiana.