Aquil·les el puntet

Kalandraka reedita un llibre que va publicar l’any 2006 quan compartia edició catalana amb Hipòtesi, mantenint el mateix format però aprofitant per fer una revisió del text, de l’estil i de les errades ortotipogràfiques. 

Quan definim els àlbums il·lustrats sempre parlem de la unió indissociable dels dos llenguatges, textual i visual. En aquest cas, però, la força de l’àlbum rau justament en com aquesta relació entre paraula i imatge és la llavor que fa créixer la història. A l’inici del llibre no tenim gairebé res: un puntet en un full blanc. A partir d’aquí veurem sorgir la vida, el naixement d’un personatge, gràcies als elements bàsics de la comunicació visual que els autors posaran en joc: el punt, la línia, el contorn, el color, la textura, el moviment…

Alhora que el llenguatge entra en joc i les paraules hi posen nom, el puntet i dues línies es transformen en ull, que es duplica i s’aixopluguen en un cap, i així, a banda de mirar, ara poden pensar. A poc a poc, a mesura que ho necessita, el puntet esdevé un cos amb tots els seus sentits, per tal de gaudir plenament del món.

Pensar que es tracta d’un llibre ideal per parlar del cos humà i els sentits amb els més petits, tot i ser cert, és una llàstima, és reduir tot allò que suggereix l’obra. Perquè més enllà d’un camí sensorial, que segueix l’evolució natural del dibuix infantil, l’obra ofereix una lectura metafòrica que equipara el creixement físic d’un ésser amb aquesta necessitat d’exploració personal i externa. La voluntat d’Aquil·les, la seva iniciativa, el seu afany de saber, de conèixer l’origen de les coses… el porta a observar, a voler viure noves experiències, i com a conseqüència el fa créixer. 

Amb una estètica entre el collage de Lionni i l’univers mironià, per posar dos referents propers i coneguts, Marc Taeger (Berna, 1963) dona l’alegria i el dinamisme que demana la història de Guia Risari (Milà, 1971), perquè només amb aquesta energia és possible encarar els canvis vitals.

I al final cadascú triarà si vol fer-ne una lectura a gran escala, pensant en l’evolució de l’ésser humà, o a petita escala, fixant-se en el viatge que afrontem diàriament quan ens llevem. En ambdós casos, l’objectiu perseguit és segurament el mateix que el del nostre protagonista: «Aquil·les era feliç. Caminava lliure pel món. Cada dia descobria una cosa nova i cada dia continuava creixent.»