Ara em dic Joana

El Martí i el Joan, un osset de peluix, passen molta estona junts. Els agrada anar amb bicicleta, plantar verdures al jardí, menjar sandvitxos enfilats en un arbre o quedar-se a casa quan plou. Un dia, però, l’os ja no vol jugar, perquè l’amoïna una cosa important: «Dins meu, sempre he sabut que soc una osseta i no un osset. M’agradaria dir-me Joana i no Joan.» El seu amic li fa costat.
D’uns anys ençà, algunes editorials han apostat per publicar àlbums que encaren qüestions LGBTQ+. Abans del 2000, la producció de llibre infantil sobre aquesta temàtica era gairebé inexistent, tret d’alguna obra puntual: recordem Christian Bruel. A més, quan es tracta de parlar d’identitat de gènere, concretament, el nombre d’obres es redueix. De fet, el debat —social, polític— al voltant de la transsexualitat infantil és molt recent. Tenint en compte això, no és fàcil saber quin és el registre adequat per tal que, a través de la lectura, als infants els interessi el missatge de la diferència. Aquí els autors han optat per explicar-ho des de la positivitat, posant l’accent en el valor de l’amistat, a través d’un os de peluix adorable —qui no n’ha tingut un?—, la qual cosa aplana el camí per acostar-se als petits lectors. També hi ajudaran les il·lustracions marcadament infantils: endolcides, acolorides amb tons suaus, a base de composicions cuidades en què els personatges —de caps grossos i rodons— sempre protagonitzen l’escena, sovint ocupant un espai central dins de la pàgina. Les acompanya un text senzill que, juntament amb la imatge, forma una història ben travada, que no deixa caps sense lligar.
En qualsevol cas, la transició del Joan, que vol dir-se Joana, pot resultar útil com a punt de partida per reflexionar sobre la identitat de gènere, una qüestió que, a més de la complexitat que té, per a moltes persones és realment nova.