Ara va… d’animals

Recull de poemes —o cançons— que parlen d’animals, com ara la gata marassa, el conillet que no dorm, el lloro que a l’escola enyora el seu niu, el cadell de gos que fa el que vol, l’egua rossa i el poltret, o el cranc que es pregunta per què va cap enrere i no cap endavant. En aquests poemes ben treballats, trobem animals de tota mena que adopten qualitats humanes: van vestits i representen accions quotidianes pròpies de les persones. I els protagonistes són els més petits. Tenint en compte que és un llibre per a primers lectors, potser el tipus de dibuix no és l’adequat: l’estil excessivament infantilitzat, de taca plana i colors llampants, composicions simples i personatges frontals, recorda els contes de pàgines de cartoné, sense paraules. Els infants de cinc anys ja tenen una visió formada, crítica, i una idea del món més extensa, ja que volen veure imatges que vagin més enllà d’una pilota, un paisatge amb el sol de fons o una gateta asseguda a la trona.