Arbres

«T’has fixat alguna vegada en com viuen els arbres?», ens pregunten les editores.

Arbres, incidint en l’observació de la vida vegetal, serveix per prendre consciència de la diversitat dels éssers vius. El llibre comença convidant el lector a acompanyar els arbres seguint el cicle de les estacions i se’n va del temps a les consideracions morfològiques i a l’espai i les relacions ecològiques. El text, cercant l’empatia, personifica els arbres amb sentiments propers, en contrast amb els dibuixos que, encertadament, respecten (en la majoria dels casos) el seu hieratisme natural. S’agraeix que els il·lustradors de Lemniscates hagin dibuixat els arbres sense cara i ulls, ni branques de braços ni cabells de fulles.

La il·lustració, amb pell de grattage sobre pintura tova, de collage i ordinador, fa servir, però, el recurs tradicional d’introduir un personatge secundari, un ocellot en aquest cas, per tal de reforçar la continuïtat d’un àlbum que no s’estructura ben bé com a narració, sinó més aviat com a juxtaposició d’idees. I n’hi ha de més reeixides poèticament i de menys, com quan es mira de significar que els arbres són éssers meravellosos dient «Els arbres són éssers meravellosos».