Arnau, no t’aturis

L’originalitat d’Arnau, no t’aturis rau a desenvolupar tres línies argumentals, protagonitzades per tres grups de personatges que convergeixen al final del llibre. D’una banda, l’Arnau i els amics del poble, en Miquel i en David, que intenten descobrir quins embolics porta entre mans el senyor Manel, alcalde de Santa Margarida i pare d’en Miquel; d’una altra, la Pepa, la secretària de l’Ajuntament, el mateix batlle i tot l’equip del govern municipal, que preparen en secret les festes més sonades de Santa Margarida per tal de guanyar-se el favor dels vilatans i, de passada, també els vots en les pròximes eleccions; en tercer lloc, el Camacurta, el Bigotis i el Prim, tres delinqüents sapastres que, després de diversos fracassos, intenten robar a Ca la Lola, el bar del poble. Potser la resolució de tot plegat resultarà previsible i un poc forçada, però el to fresc, àgil i caricaturesc de la història, juntament amb l’innovador plantejament narratiu, donen solidesa al conjunt.