Autòdrom

En primera instància, la primera obra d’Octavi Botana és una proposta original. Ja d’entrada presenta un disseny atractiu, amb una portada una mica psicodèlica. A l’interior, sorprèn l’ús de diverses tipografies, la tinta blava i els dibuixos, que en uns fragments semblen elaborats amb tinta i en d’altres es difuminen, com pintats amb aquarel·la. L’autor es nodreix dels seus records d’infància per enfilar la història del viatge iniciàtic de tres germans fins a la fi del món, que identifiquen amb un lloc concret assenyalat al mapa, però que, tal com descobriran, bé pot ser qualsevol indret o tots a la vegada. La innocència dels germans és transmesa amb naturalitat per l’autor, que posa en funcionament el seu mecanisme imaginatiu per dibuixar un món on la fantasia i la realitat semblen complementar-se, com en un suposat mirall —a manera del famós de Lewis Carroll— existent en un doble prefaci que ja posa en alerta el lector. Apareix la imatge d’un vell autòdrom, una estructura circular que simbolitza l’estat ideal i que emula l’estructura de la novel·la, ja que dóna la sensació de completesa però a la vegada deixa oberta la possibilitat de recomençar. Tanmateix, penso que a vegades es força massa el text per encabir-hi reflexions filosòfiques que a més crec que són innecessàriament remarcades tipogràficament.