Aventura a les muntanyes dels homes ocell

En Marc, un noi de ciutat, es veu involucrat en el segrest de l’avió que l’havia de portar a Nova York. Un segrest que donarà un gir de cent vuitanta graus quan ell i quatre pas-satgers poden desembarcar i ocultar-se a la selva, on són acollits per una tribu que viu en ple paleolític. L’amor, l’amistat i un final inesperat seran els darrers ingredients d’aquesta novel·la. Una narració carregada de molta voluntat d’integració però que traspua un deix que resumeix frases com la que gairebé tanca la narració: «…davant d’aquella noia salvatge de cabells enredats i vestimenta mínima» (p.106). I és que si a això hi afegim incoherències com el fet que amb deu minuts de córrer per la selva són capaços de trobar una tribu perduda en el temps, i que el menjar que els ofereixen és exquisit, sobretot el pa (ep, que són recol·lectors!), aleshores la història perd veracitat, a més d’un enfilall de fets increïbles envoltats de dolents més dolents que la carn de gos, caçadors il·legals i goril·les a la selva. Una història en la qual manca rigor, qualitat literària i coherència interna.