Barques de paper.

Heus aquí una nova col·lecció de poesia. Cada llibre presenta un únic poema, de poeta reconegut, als lectors més petits, il·lustrat pràcticament vers a vers. Aquí és on la col·lecció grinyola una mica. Sobretot, perquè coneixem iniciatives semblants amb una maqueta molt millor. Tot i que, al capdavall, el poema apareix tot sencer, un lector incipient pot trobar insuficient, per a la seva comprensió i interpretació, allò que se li ofereix a cada doble plana. I l’il·lustrador ha de fer mans i mànigues per donar il·lació al conjunt. Així, Ballester il·lustrant Espriu resulta més atractiu que Pastor il·lustrant Maragall. La tria dels poemes sembla encertada, i també el comentari sobre l’autor que, adreçat a l’adult, clou el llibre. Es manté la doble tipografia de la sèrie de contes de la mateixa col·lecció: una manera de voler fer content el món de l’ensenyament que no acaba de satisfer a bibliòfils.