Bella confusió

Tot el món de l’Ava trontolla en el moment en què la Kelly, la seva millor amiga, se suïcida. Només aconsegueix fugir de la roda autodestructiva en la qual es troba quan és a la feina gens qualificada que fa al Magic Kebab. Allà coneix en Gideon, un adolescent estrany i tancat en ell mateix que ha aconseguit superar una depressió profunda.

Bella confusió és la primera obra traduïda al català de Claire Christian, novel·lista i dramaturga australiana. La història se’ns presenta a través de l’alternança de passatges explicats en primera persona pels dos protagonistes. Tot i que podríem pensar que es tracta d’una altra història típica d’adolescents amb problemes, amb una Ava inicialment rebel, voluble i amb una relació complicada amb les drogues i el sexe, en el desenvolupament de la trama veiem que l’autora fuig de la simplificació amb què a vegades s’embolcalla la construcció dels personatges joves. Sabem que parlar de temes com la depressió o el suïcidi pot resultar delicat si pensem en els joves que llegiran la novel·la, però en aquest cas el tractament que se’n fa no és estereotipat. Al contrari, hi ha un esforç de creació d’un rerefons versemblant que ajuda a entendre la situació en la qual es troben els personatges. Serà, per exemple, a través de la seva passió per la poesia slam que coneixerem el periple vital d’en Gideon, marcat per l’assetjament patit a l’escola, que el va portar a fer-se autolesions. Quan es parla de la depressió, es fa amb rigor, i un dels aspectes més sorprenents de la novel·la són les imatges metafòriques que s’utilitzen per explicar com se sentia en Gideon en patir la malaltia.

Un altre punt fort de l’obra és el llenguatge, aspecte en què es nota l’ofici teatral de l’autora, que escriu diàlegs vius i fragments narratius en què els protagonistes expliquen les seves vivències amb un llenguatge ric i alhora gens efectista. També cal agrair que el final no sigui tòpic, ja que els protagonistes hauran de seguir esforçant-se per tirar endavant, la qual cosa els fa creïbles.