Bering, a la recerca d’Amèrica

La col·lecció Descobridors està formada per una sèrie de novel·les que relaten les aventures d’exploradors i científics pioners en la història de la humanitat. Els personatges protagonistes estan molt ben triats perquè no s’ha caigut en la temptació de recórrer a les figures més conegudes –per cert, no hi ha cap dona– sinó que se n’han buscat altres de gran relleu, però menys presents en aquest tipus de literatura.
Bering narra l’expedició impulsada pel govern rus dels tsars el 1741, comandada per Vitus Bering, que va travessar la Sibèria per trobar una ruta marítima segura entre Rússia i Amèrica. L’expedició va sofrir tota mena de penalitats i només una petita part va tornar. Bering va morir a l’illa que ara porta el seu nom.
La novel·la, i ara parlem de ficció, comença quan el jove Laurentz Vaxell, fill d’un dels comandaments de l’expedició, és requerit per la vídua de Bering per donar detalls de la mort del seu marit. Aquest fet permet rememorar i narrar tota la peripècia del viatge.
És evident que l’autor s’ha documentat a bastament i per tant crea un marc de versemblança notable. Però quan parlem de ficció o de recreació de la realitat és ben diferent. Els personatges són poc creïbles, fins i tot els reals. Domina un to exagerat, que resulta poc convincent, i fins i tot desagradable quan parla dels efectes de les malalties, de les condicions de vida…, i en només dos dies, temps en què transcorre la ficció, Laurentz té temps de ser empresonat, d’enamorar-se o de creuar-se amb santa Xènia, entre d’altres.
Amb tot, el llibre fa de bon llegir i la col·lecció resulta molt atractiva.