Bip, bip! L’aventura dels Tres Reis

La proposta de Maria Mercè Roca a l’hora de parlar del viatge dels Reis Mags per conèixer el fill de Déu té diversos elements diferencials respecte d’altres relats que aborden el mateix tema. En primer lloc, presenta els protagonistes com a amics d’infantesa i, a més de recollir-ne els típics trets físics estereotipats —barba blanca, ros panotxa, raça negra—, els dibuixa amb altres característiques físiques i de caràcter que aconsegueixen, juntament amb els seus quefers d’allò més quotidians, aproximar-los al lector. La complicitat entre els Reis també té un paper determinant en aquesta tasca d’apropament, ja que produeix un efecte mimètic en l’infant: la seva entesa i el seu afecte s’estenen més enllà de les pàgines del llibre.

Altres singularitats del text són el fet que mai no s’esmentin els noms de Jesús, Josep, Maria o Betlem i també que un suposat error per part dels Reis els porti fins a la cova on una jove parella d’elefants blaus acaba de tenir una cria. És a ella a qui oferiran els seus preuats regals: l’or, l’encens i la mirra. Aquest petit divertimento, i també l’atmosfera musical i festiva secundada pels components del seguici, proporcionen a la història una bona dosi de jovialitat. I la moral, si volem dir-ne així, la trobem en l’alegria del veritable nen en rebre els regals improvisats i immaterials que li fan, més endavant, els Reis.

L’autora, amb un vocabulari ric i acurat que no cau en la pretensió, manté una estructura i un ritme que possibiliten un fluir decidit, dolç i joiós del text. Les il·lustracions, a dues planes i amb un paper important del traç amb llapis de color, sorgeixen del fons blanc —i en menor grau, d’alguns plans de color— i acaben emplenant, en tots els sentits, els fulls amb la seva aparent simplicitat.