Blue Moon. L’esperit de la llacuna

Aquesta és la segona part de la bilogia fantàstica i romàntica en la qual Laia López (Barcelona, 1994) fa d’escriptora i il·lustradora per primer cop. Continuen les aventures de la sirena Diana i els seus amics en el seu periple a la superfície, amb la sirena barrejada entre els humans, que no han de saber mai la seva naturalesa. Aquest cop, mentre un drac amenaça de destruir-ho tot al seu pas, una criatura malèfica, l’Esperit de la llacuna, es disposa a segellar un pacte antic amb conseqüències terribles. Mentre els protagonistes fan front a aquestes vicissituds, es desenvolupen també les vides dels companys de la Diana: dues sirenes, en Mako i l’Edlyn, que fa temps que estan al campus universitari on anirà a viure la Diana; els seus mentors, l’Illa i en Lluc, i dos humans, l’Eiden, protagonista de l’idil·li amb la Diana, i la Liv, la seva germana, que regenta el bar Ondina.

Tot i que el relat presenta aquests diferents individus secundaris amb veu pròpia, la qual cosa dota l’argument de diverses històries paral·leles, el resultat és una novel·la gràfica amb una trama simple i previsible. Es fa difícil de seguir si no s’ha llegit Strawberry Moon, el primer volum de la bilogia, i tampoc hi ajuda el fet que apareguin éssers aleatoris que no aporten res a l’argument, una evolució dels personatges més aviat minsa, amb unes personalitats un xic infantils per l’edat que representen, i un «Esperit de la llacuna» del qual no sabem res, i que sembla creat per ser l’antagonista «necessari».

Sens dubte, en aquest segon àlbum el que més destaca són les il·lustracions característiques de Laia López, que després de graduar-se en Belles Arts per la Universitat de Barcelona va aprendre a il·lustrar en digital i de manera tradicional de manera autodidàctica, i que ha treballat amb autores com Laura Gallego (Sara i les golejadores), Martina D’Antiochia (La diversió de Martina) i Eric Lilliput (Ula i Hop), així com amb Marta Álvarez en la saga Mytical. El resultat són unes imatges que acompanyen i concreten la narració (només gràcies a elles ens fem una idea de l’escenari on succeeix la història), de tonalitats blaves i violetes, que reforcen la sensació de fantasia, de traços suaus i figures estilitzades i amb un ús de plans, llums, composicions i zooms que genera escenes fílmiques.

Blue Moon és, doncs, una obra fluixa, on l’amistat i l’amor superen la por i la solitud després d’aconseguir trencar antigues i absurdes normes i prejudicis dels éssers de la llacuna.

Àlbum i altres relats il·lustratsRomànticaFantasia