Bons amics

Tristesa: aquest és l’estat d’ànim inicial del Jan, el protagonista d’aquest relat. Qui se n’adona és una colla d’animals d’allò més heterogènia –formigues, moltes formigues, però també una aranya, una vespa, una sargantana, un pardal, una llebre, etc., i, és clar, el fidel gos de la casa–. Tots desconeixen els motius que el fan sentir tan malament, però intueixen que la múrria guineu sabrà trobar la fórmula per fer-lo sortir del pou. I així és: la solució està escrita en un llibre, el Manual dels bons amics, i passa per un bany de natura, és a dir, de sol, de vent i d’estrelles.

Per descomptat, el remei funciona i el Jan acaba somrient, tot i que els motius de la seva tristesa continuen sent desconeguts, no només per als amics que l’ajuden de forma discreta i inadvertida sinó també per al lector. El fet que el nen sangloti al «menjador fosc» on esmorza tot sol queda inexplicat i això provoca un cert desassossec, una mena d’incomoditat que queda encoberta pel to jocós de les converses entre els amics i la descripció de la immersió sensorial del Jan en l’esplendent natura.

El llibre és generós en il·lustracions, la majoria a sang, molt acolorides, plenes de detalls que les relliguen i amb composicions intel·ligents i agosarades que sintonitzen molt bé amb el text.