Busco una mare!

D’aquest llibre en sobresurten més les bones intencions que els resultats. S’hi narra la història d’una adopció. Per resoldre-la literàriament, l’autora fa servir dos escenaris, a banda i banda de l’Atlàntic, on personatges en principi contraposats acaben confluint. Aquest recurs, explícit en el text, ens sembla que no acaba d’estar ben resolt en la maquetació, tot i les belles il·lustracions de Luciani. L’editorial no ha escatimat despeses en la producció del llibre, que té presentació d’àlbum, però hi ha molts aspectes que haurien necessitat una atenció més curosa de cara a la bona interpretació del llibre per part dels lectors. Després d’haver-lo llegit diverses vegades, se’ns han plantejat aquests interrogants: A quin públic s’adreça? Per què es passa d’un llenguatge inicial senzill i objectiu a un de simbòlic i metafòric força més lax? Per què s’hi perden personatges com l’àvia? Etc.