Caçador de lluna

Un home misteriós de certa edat, un dia caça la lluna i l’empresona. L’olora, l’escolta, la toca… Finalment, sembla que s’adona que la lluna és per definició lliure i s’ha de conformar veient-la dalt del cel.
Un narrador en tercera persona descriu de forma lineal les accions que va realitzant el personatge. És un text objectiu, gairebé un pèl fred, on no podem entreveure res dels anhels ni sentiments de l’estrany personatge.
De forma volguda o no, la que vesteix tota la història i dóna densitat al llibre és la part visual. Ara bé, la il·lustradora ha reinterpretat el text a una escala simbòlica tan personal que el resultat és més estètic que no pas efectiu. Sembla que a Carmela Mayor li ha interessat més crear una atmosfera que agomboli el text mostrant-nos la seva pròpia poètica visual, que no pas narrar la història. Un àlbum en definitiva de gran plasticitat i bellesa visual, però que en el seu conjunt no aconsegueix fer-nos vibrar.