Canaris en gàbies de luxe

Premi de narrativa juvenil La Vall d’Uixó 2006
Aquesta obra ha obtingut un premi i això ha de significar que té uns certs mèrits, o potser que era millor que els altres originals presentats. La novel·la, que vol ser negra i no passa del rosa-gris, parla d’un triangle format per l’Oriol, un noi estrany amant de la informàtica i bon coneixedor de xarxes, codis…, la Marta, companya d’institut de l’Oriol i que se n’ha enamorat, l’atrau el món informàtic, admira la intel-ligència del seu company i el protegeix d’un grup de brètols, i en Faust, amic de tots dos i enamorat, en principi secretament, de la Marta.
Confesso que fa molts anys que sé llegir, que ho faig amb regularitat i que ambdues coses donen experiència, però tinc la impressió que no cal ser ni tan gran ni tan expert per saber a la pàgina 95 qui és el traïdor, sense encara tenir clar de què va la història, i de sospitar des del començament que el mort no és un mort.
Drogues, xarxes de pornografia infantil, corrupció, estafes… De tot. A l’inici, la història crea certes expectatives perquè el ritme és àgil i obre línies argumentals diverses, però aviat entra en reiteracions, solucions previsibles, situacions inversemblants, personatges poc creïbles… Els mèrits potser hi són, però no els he sabut trobar.