Canviar de planeta.

Eva Santana ens presenta de nou un dels seus personatges adolescents amb maldecaps existencials i problemes familiars: la Berta, de setze anys, exaltada, insegura i en un context familiar que no es pot empassar de cap manera. Evolucionada respecte a la Conxa del seu Parents, amics i altres calamitats inconfessables, la protagonista de Canviar de planeta és un personatge molt més ben construït que s’autodefineix amb força coherència narrativa i psicològica. En el seu fresc discurs directe en primera persona, la Berta ens explica la seva història —amb final ensucrat inclòs— barrejant un llenguatge estàndard elaborat amb un llenguatge vulgar —en algun punt massa… massa pròxim al llenguatge real dels adolescents?— i s’expressa sovint amb unes majúscules hiperbòliques que sobten el lector adult i fascinaran el jove lector, per la proximitat emocional que hi trobarà. El ritme, constant i àgil, és fruit d’una bona construcció narrativa que dosifica la informació i col·loca amb encert els elements generadors d’expectatives