CaperucitaApp

CaperucitaApp, Digital Ehon Award 2015, és una preciositat. La magnífica versió del clàssic de Gabriela Mistral s’hi acompanya (com en el llibre de la mateixa editorial) d’unes il·lustracions en plena sintonia poètica amb els versos de l’autora xilena. Les línies, els volums, els colors i la composició creen un tot estilitzat, avantguardista i tradicional que reforça el text. La forma cònica i el vermell de la caputxa destaquen la protagonista sobre el fons suau; la dimensió allargassada i el pèl negre del llop hi contrasten per mostrar l’extensió del seu poder, accentuat en les escenes clau amb la posició dominant i la mirada intensificada, cubista, sobre la presa. La música blinda el conjunt: hi dóna el to, subtil, i marca melòdicament l’encert o l’error en la recomposició del text, ja que l’app obliga a collir-ne els fragments, literalment caiguts en cada pantalla, per recuperar-ne les imatges i els mots –una metàfora material que demana la participació del lector i la premia amb l’avenç efectiu de la lectura.

No es permet, però, l’accés discontinu a l’obra (bloquejada amb cadenats i forçada a la linealitat) ni es dóna l’ajut necessari per canviar l’àudio (de molta més qualitat en castellà que en anglès) o per entendre com el moment de llegir afecta el fons cromàtic de la història i els seus finals possibles, afegits i fora de lloc: la Caputxeta i l’àvia devorades de la Premi Nobel de Literatura apareixen de sobte celebrant la mort del llop –si és de dia, a les mans del llenyataire; si és fosc, mentre el couen al foc–. No hi ha text, és clar. El lector, entre els cadenats i això, es planteja què està fent malament. Problemes tècnics? No. Millor prescindir de la darrera pantalla, doncs, perquè esguerra la delicadesa i la potència d’una proposta altrament excel·lent.

Disponible a Apple Store