Cara de pardal

«Quina cara de pardal que tens!», li diu la veïna del tercer al Berenguer, el nen protagonista d’aquest àlbum il·lustrat. I ell, com molts altres nens que desconeixen el significat d’algunes de les frases fetes de la nostra llengua, ho interpreta literalment i es disposa a trobar les seves similituds amb aquest ocell.

Aquest és el primer llibre del qual Rocio Bonilla és tant l’autora del text com de les il·lustracions, i seguirem amb curiositat la seva evolució en aquest terreny. Com a punts forts, dir que utilitza amb molt bons resultats recursos de la narració visual com el joc amb la repetició d’elements o el que queda fora de camp, la inclusió de text i esquemes dins les il·lustracions o l’alternança entre color i blanc i negre.

En canvi, hauria d’aprofitar que ella és també l’autora del text per saber quan cal retallar-lo i deixar que siguin les il·lustracions les que parlin. Al llarg de tot el llibre hi ha multitud d’ocasions en les quals la informació es troba duplicada de manera innecessària, i l’àlbum guanyaria força amb un text més breu, que no aspirés a ser el protagonista del llibre, i que aprofités altres possibilitats com la connotació, la poesia o l’humor.